dilluns, 21 de maig de 2018

L'origen de l'univers: anàlisi lexicomètrica


Després d'un semestre intens de reflexions i preguntes em sembla que el meu cap gira a més velocitat que mai. De sobte t'adones que hi ha tantíssimes qüestions que t'agradaria investigar... Quina és la fórmula de la felicitat? Què serà de mi d'aquí uns anys? Hi ha vida després de la mort? I així anar teixint un tapís que no té final.


Per a l'anàlisi lexicomètrica del final de l'assignatura he escollit una altra d'aquestes preguntes que no sé si tenen ni tindran mai una única resposta. Suposem que tinc inquietud per saber com va començar tot plegat, com es configura tot el nostre entorn i existència. Per tant, la pregunta és, ni més ni menys, com es va crear l'univers i el món. Escric la qüestió al meu cercador d'Internet habitual i selecciono tres webs que sembla que em donaran la resposta.

AntConc 3.5.7 és l'eina que he emprat per a fer aquesta anàlisi. És la primera vegada que la faig servir, així que també he hagut de fer un camí de descoberta tècnica. Per començar he fet servir l'opció de WordList i després ja m'he animat a descobrir el tema de Concordance i anar veient com podem anar obtenint informació de mica en mica. Crec que el corpus utilitzat en aquesta ocasió és curt, massa limitat com per treure'n conclusions molt profundes. Malgrat tot, veig que és una eina amb molt potencial per a futures investigacions que pugui fer. Diguem que aquesta vegada és un entrenament a petita escala.

Comencem l'anlàlisi, doncs.

Tres han estat les teories escollides: el Big Bang, el que ens explica el Gènesi (la Bíblia) i la teoria dels Maies, recollida al llibre sagrat Popol Vuh.

Per començar, vegem el que ens explica el National Geographic en un article que porta per títol “El origen del universo”. Aquí ens parlen del Big Bang, com ja us podíeu imaginar. Seria a partir d'una explosió inicial que l'univers s'hauria anat formant. Ho relaciona amb radiacions molt fortes i el refredament de la matèria. Aquesta font atribueix la formació del món i les galàxies a l'evolució de diversos àtoms i a la seva condensació.

Segons el Gènesi, l'univers i el món es creen a partir de les directrius que va donant Déu al llarg dels sis dies i les sis nits que dura el procés de creació. Havent creat ja el cel i la terra, símbols oposats de bé i caos, Déu creà la nit i el dia, el firmament, la terra i el mar, la vegetació, el sol, la lluna i les estrelles, els animals i l'ésser humà. I descansà al setè dia per contemplar tota la bellesa del que havia creat.

Finalment, segons la teoria Maia, partim de múltiples déus. Els maies expliquen al llibre sagrat Popol Vuh que els tres déus que van emprendre la creació (Tepeu, déu del cel; Gucumatz, déu de les tempestes i Huracán, déu de l'aire, la tempesta i el foc) ho van fer perquè Tepeu i Gucumatz pensaven que per tal que els déus fossin recordats, calien éssers que els adoressin i en mantinguessin viu el seu record. Expliquen que van fer alguns intents amb animals, que no els feien cas i per això els van condemnar a barallar-se entre ells; amb humans fets amb fusta però que no tenien ànima, etc. Finalment, van demanar ajuda a altres déus i van crear l'ésser humà amb blat de moro. Van trobar que els homes eren massa llestos i els van ennuvolar la vista i van fer desaparèixer la llum del sol com a càstig. A més, dos bessons heroics, Xbalanqué i Hunahpú, volien venjar-se dels déus de Xibalbá, que seria el que nosaltres coneixem com a infern o inframon. Els déus de Xibalbá es van enfadar quan van ser derrotats, segons expliquen, en un joc contra els bessons. Llavors, els van fer passar diverses proves aparentment impossibles de superar, però ells les superen. Xbalanqué i Hunahpú moren i ressusciten diverses vegades i els déus els demanen que facin el mateix amb ells. Per desgràcia per als déus de Xibalbá, els bessons no els van ressuscitar mai. Finalment, Xbalanqué i Hunahpú es van convertir en el Sol i la Lluna i així van tornar la llum al món i van recordar els tres déus de l'origen.

D'entrada veiem, doncs, que partim de teories ben diferents. Per això també m'he decantat per a aquests tres exemples, ja que em resulten corpus totalment diferents lligats per un mateix tema. M'han semblat un bon punt de partida per a l'anàlisi.


He començat amb l'opció Wordlist per veure la freqüència amb què apareixien determinats termes en cada un dels webs. Aquests en són els resultats:

National Geographic


El Gènesi

La teoria Maia


Així, doncs, de seguida es veuen les diferències. He de dir que aquí m'ha costat una mica saber quina codificació havia de fer servir, però al final, amb assaig-error, altrament dit, temps i experiència, més o menys me n'he sortit. També he introduït un Stoplist ja creat i això també m'ha ajudat a filtrar els resultats obtinguts.

Observem: mentre que les paraules més usades en la teoria del Big Bang són “univers, big bang, teoria i radiació”, en els altres dos webs les més emprades són déu o déus i alguns noms dels déus maies. També el mot “crear” apareix en aquests dos últims textos com una de les paraules més freqüents, concretament en la posició 13 en el web del Gènesi i en la posició 11 en la teoria maia. En conseqüència, doncs, podem intuir que l'agent creador en els diversos casos és diferent: déu o la radiació i el Big Bang.

Un cop vist això, he investigat amb l'opció de Concordance. Aquesta opció ens mostra el context en què apareix un determinat terme. He volgut veure la diferència d'ús d'algunes paraules en els diversos webs. Si bé la paraula més usada és “déu” i “déus”, ja m'esperava que en la teoria del Big Bang no hi fos, així que he agafat la paraula “terra”, que ocupa la tercera posició, per veure'n el context en cada cas. A partir del que he observat a Concordance i a Concordance Plot m'he sorprès de veure que dins la teoria del Big Bang en cap moment no s'utilitza aquesta paraula. En canvi, en els altres dos textos, sí, molt més en el Gènesi, com podem veure. Això m'ha fet pensar en l'enfocament en certa manera antropocèntric que donen els textos del Gènesi i de Popol Vuh per explicar la creació de l'univers.


De fet, la paraula univers -i no pas terra- és la que apareix al títol de tots els textos. Per tant, he provat de fer també la Concordance amb la paraula “univers”. Fent servir l'opció de File View ens adonem que tant en el Gènesi com al text sobre la teoria maia l'ús del mot “univers” es redueix pràcticament al títol. En canvi, com observem a continuació, en trobem una freqüènia d'ús molt més elevada al text del National Geographic.



Amb els elements observats fins aquí ja en tenim prou per adonar-nos que una anàlisi lexicomètrica ens pot ser molt útil per determinar l'enfocament, la ideologia que ens podem esperar d'un text. Se m'acudeixen moltes ocasions en què es podria fer servir: per analitzar discursos polítics, per veure l'evolució d'un mateix escriptor, per determinar la ideologia d'algun diari o revista, per veure com ha canviat la llengua al llarg del temps, i un llarg etcètera. Si, com ha estat el meu cas pràctic, mirem de trobar una resposta a una determinada qüestió, ens pot ser també de gran ajut. Ben en concret, ens pot ser d'ajut per veure que no ens podem aferrar al primer resultat que ens ofereixi el nostre cercador. Ens cal, per contra, ampliar la recerca i contrastar fonts. Internet, ho sabem, és molt gran, hi cap gairebé de tot: informacions poc fiables, informacions contradictòries, informacions directament falses... Per això hem d'estar alerta. Per això és tan important el nostre esperit crític, la nostra capacitat per filtrar allò que escollim i allò que donem per bo. Jo ho he practicat també en aquesta assignatura. I anant ja més enllà de l'anàlisi en concret, penso que als nostres infants, que tenen tantíssima informació a l'abast, el que els haurem d'ensenyar és a saber destriar, a saber ser crítics. Potser caldrà incloure una assignatura al currículum escolar: Esperit crític i com construir-lo.





Webs emprades per a l'anàlisi:


dilluns, 7 de maig de 2018

Leucèmia i música

Com ja us havia comentat al principi, la música ha estat sempre present a la meva vida i m'agrada fer-la present sempre que en tinc ocasió.

El cap de setmana passat vaig assistir a un concert benèfic a l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona. L'orquestra de Cambra i  el Cor Jove del Conservatori de Badalona van oferir obres de W.A.Mozart, F.Schubert i J.Rheinberge amb l'objectiu de captar fons per a la Fundació Josep Carreras en la seva lluita per trobar una cura a la leucèmia.

Essent allà, sola, em va venir al pensament, de cop i volta, el record per  a un amic que està lluitant per superar aquesta malaltia. I em preguntava quantes persones hi ha en la mateixa lluita. Tan bon punt va acabar el concert, em vaig interessar per la possibilitat de fer-me donant de medul·la.

No sé si va ser la música, l'exercici de fer conscient la malaltia o una mica tot plegat, però vaig sentir que volia compartir amb vosaltres una iniciativa com aquesta.


diumenge, 22 d’abril de 2018

Sant Jordi

Com tots sabeu, demà és la diada de Sant Jordi, dia de la cultura i l'amor.

Sempre he pensat que és un dia que hauria de ser festiu per gaudir de la cultura en família i amb aquells que més estimem.

Aprofitant l'avinentesa, m'agradaria compartir amb tots vosaltres un fragment dels Premis Gaudí d'enguany. Trenquem una llança a favor de la cultura, el respecte i la dignitat.



Que res no ens aturi fins que no calgui dir mai més NO ÉS AIXÒ, 
sigui el que sigui l'això.

dilluns, 9 d’abril de 2018

Una obra d'art, un document històric

Potser tantes lectures i reflexions em comencen a afectar una mica massa. Però després de fer l'última PAC de Didàctica de les cc hh i ss i TIC sobre obres d'art i documents històrics, em resulta pràcticament inevitable veure'n cada vegada més mostres al nostre voltant. Sempre des del bon humor, lluny de ferir sensibilitats, veiem com les nostres assignatures són a l'ordre del dia. Aquí us deixo una obra d'art que és document històric. O bé és un document històric convertit en obra d'art?




dimarts, 27 de març de 2018

Encara una altra Antígona?

Malgrat que fa dies que m'agradaria trobar una estona per asseure'm, reflexionar i fer una entrada sobre l'assignatura que ens ocupa, al nostre entorn passen fets massa colpidors com per deixar-los de banda. Així, que us deixo amb un bocí dels meus pensaments.

Sòfocles va engendrar el relat d'Antígona debatent-se entre el dret natural i el dret positiu. Espriu la va adaptar en el context de la Guerra civil i altres desgràcies personals. En tots dos casos, es considera el fet de donar la pròpia vida per exculpar la societat o els altres,

I em pregunto... podríem avui escriure encara una nova Antígona? Podria ser Catalunya aquesta Antígona que creu en el dret natural, mentre que l'Estat espanyol amb el 155 encarnaria Creont i el dret positiu?

No pretenc ferir sensibilitats ni ofendre ningú. En la mesura del que ens deixin, siguem éssers lliures, respectuosos i vitals.

I, per acabar, unes notes per la pau. Espero que en gaudiu!

dilluns, 5 de març de 2018

Tres voltes rebel... jo també

Llegint diaris, mirant la televisió o escoltant la ràdio al cotxe, veig una situació política que fa posar la pell de gallina. Ja fa dies, setmanes, mesos... per no dir anys que cada vegada em costa més d'entendre com acabarà tot plegat. És l'odi i l'enveja tot motor d'alguns dels que governen? On és l'essència de qui vol governar per posar-se al servei del poble i lluitar per portar-lo a bon port? Crec que hem (o potser han...) perdut el nord!

D'altra banda, algunes veus femenines reivindicants em fan veure que ja és mes de març i, tot això, m'ha fet pensar en Maria Mercè Marçal. En moments com aquest, la seva força esperona!



Vull ser lliure en la meva feminitat: vull ser dona i sentir-me'n orgullosa.
Vull ser lliure en el meu dia a dia: estimo els meus orígens.
Vull ser lliure en el meu país: aquest que portaré sempre dins mentre no descobreixin detectors per als secrets del cor.

I sobretot...
Vull que la meva filla creixi en un entorn social i polític madur, plural, respectuós i, sobretot, lliure.

Amb aquests pensaments i un poema d'aquesta gran dona acabo l'entrada d'avui.

Tan petita
Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no es deixa saltar!

I jo voldria prou fer-te esqueneta.

Qui és que m'omple les mans de maons?
Qui em fa dir-te les serps de l'altra banda?

Qui fa que engalzi vidres a la tàpia?
—Tu, lladre de la teva llibertat?

Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no et deixo saltar!

També el podeu sentir musicat per Jabier Muguruza.




Si voleu descobrir-ne més, podeu mirar al web de la Fundació Maria-Mercè Marçal.

dimarts, 27 de febrer de 2018

Un repte, un camí, un viatge

Aquest blog és, d'entrada, un bon repte per a mi. Pensaments sense fronteres és un desig de concebre l'aprenentatge i el creixement personal com un camí sense límits, sense barreres. Però com tot camí, sé que tindrà els seus moments ombrívols però també els seus trams de pujada. Sigui com sigui, serà el meu camí i m'agradarà compartir-lo amb vosaltres. I, ben mirat, això ens converteix en companys de viatge!



El nostre viatge serà ple de persones diverses, companys de ruta amb motxilles plenes d'experiències pròpies i úniques. Per exemple, jo reivindico el fet de no ser MILLENIAL i de no pertànyer a la GENERACIÓ DIGITAL! And what? No em fa res reconèixer que més aviat sóc una immigrant digital. I no amago que tingui més dificultats que la meva filla per a les noves tecnologies. Vaig néixer als seixanta, quan els Rolling Stones triomfaven amb Honky Tonk Women. I m'agrada reivindicar ser qui sóc.

Reivindico tots els meus vessants. Sóc dona, amiga, parella, mare, treballadora, estudiant... Reivindico tots els meus perfils i identitats, ja que totes m’agraden i formen part de mi.

Reivindico, per acabar, les ganes de lluitar i descobrir inacabables que em mouen i m'enpenyen a emprendre reptes com aquest.

Des d'aquesta primera entrada dono per encetat el nostre viatge junts. Si m'hi acompanyes, descobrirem racons preciosos, concerts inoblidables, experiències increïbles i vés a saber què més. Endavant!