dimarts, 27 de febrer del 2018

Un repte, un camí, un viatge

Aquest blog és, d'entrada, un bon repte per a mi. Pensaments sense fronteres és un desig de concebre l'aprenentatge i el creixement personal com un camí sense límits, sense barreres. Però com tot camí, sé que tindrà els seus moments ombrívols però també els seus trams de pujada. Sigui com sigui, serà el meu camí i m'agradarà compartir-lo amb vosaltres. I, ben mirat, això ens converteix en companys de viatge!



El nostre viatge serà ple de persones diverses, companys de ruta amb motxilles plenes d'experiències pròpies i úniques. Per exemple, jo reivindico el fet de no ser MILLENIAL i de no pertànyer a la GENERACIÓ DIGITAL! And what? No em fa res reconèixer que més aviat sóc una immigrant digital. I no amago que tingui més dificultats que la meva filla per a les noves tecnologies. Vaig néixer als seixanta, quan els Rolling Stones triomfaven amb Honky Tonk Women. I m'agrada reivindicar ser qui sóc.

Reivindico tots els meus vessants. Sóc dona, amiga, parella, mare, treballadora, estudiant... Reivindico tots els meus perfils i identitats, ja que totes m’agraden i formen part de mi.

Reivindico, per acabar, les ganes de lluitar i descobrir inacabables que em mouen i m'enpenyen a emprendre reptes com aquest.

Des d'aquesta primera entrada dono per encetat el nostre viatge junts. Si m'hi acompanyes, descobrirem racons preciosos, concerts inoblidables, experiències increïbles i vés a saber què més. Endavant!