Després
d'un semestre intens de reflexions i preguntes em sembla que el meu
cap gira a més velocitat que mai. De sobte t'adones que hi ha
tantíssimes qüestions que t'agradaria investigar... Quina és la
fórmula de la felicitat? Què serà de mi d'aquí uns anys? Hi ha
vida després de la mort? I així anar teixint un tapís que no té
final.
Per a
l'anàlisi lexicomètrica del final de l'assignatura he escollit una
altra d'aquestes preguntes que no sé si tenen ni tindran mai una
única resposta. Suposem que tinc inquietud per saber com va començar
tot plegat, com es configura tot el nostre entorn i existència. Per
tant, la pregunta és, ni més ni menys, com es va crear l'univers i
el món. Escric la qüestió al meu cercador d'Internet habitual i
selecciono tres webs que sembla que em donaran la resposta.
AntConc
3.5.7 és l'eina que he emprat per a fer aquesta anàlisi. És la
primera vegada que la faig servir, així que també he hagut de fer
un camí de descoberta tècnica. Per començar he fet servir l'opció
de WordList i després ja m'he animat a descobrir el tema de
Concordance i anar veient com podem anar obtenint informació de mica
en mica. Crec que el corpus utilitzat en aquesta ocasió és curt,
massa limitat com per treure'n conclusions molt profundes. Malgrat
tot, veig que és una eina amb molt potencial per a futures
investigacions que pugui fer. Diguem que aquesta vegada és un
entrenament a petita escala.
Comencem
l'anlàlisi, doncs.
Tres han
estat les teories escollides: el Big Bang, el que ens explica el
Gènesi (la Bíblia) i la teoria dels Maies, recollida al llibre
sagrat Popol Vuh.
Per
començar, vegem el que ens explica el National Geographic en un article
que porta per títol “El origen del universo”. Aquí ens parlen
del Big Bang, com ja us podíeu imaginar. Seria a partir d'una
explosió inicial que l'univers s'hauria anat formant. Ho relaciona
amb radiacions molt fortes i el refredament de la matèria. Aquesta
font atribueix la formació del món i les galàxies a l'evolució de
diversos àtoms i a la seva condensació.
Segons el
Gènesi, l'univers i el món es creen a partir de les directrius que
va donant Déu al llarg dels sis dies i les sis nits que dura el
procés de creació. Havent creat ja el cel i la terra, símbols
oposats de bé i caos, Déu creà la nit i el dia, el firmament, la
terra i el mar, la vegetació, el sol, la lluna i les estrelles, els
animals i l'ésser humà. I descansà al setè dia per contemplar
tota la bellesa del que havia creat.
Finalment,
segons la teoria Maia, partim de múltiples déus. Els maies
expliquen al llibre sagrat Popol Vuh que els tres déus que van
emprendre la creació (Tepeu, déu del cel; Gucumatz, déu de les
tempestes i Huracán, déu de l'aire, la tempesta i el foc) ho van fer
perquè Tepeu i Gucumatz pensaven que per tal que els déus fossin
recordats, calien éssers que els adoressin i en mantinguessin viu el
seu record. Expliquen que van fer alguns intents amb animals, que no
els feien cas i per això els van condemnar a barallar-se entre ells; amb humans fets amb fusta però que no tenien ànima, etc. Finalment,
van demanar ajuda a altres déus i van crear l'ésser humà amb blat
de moro. Van trobar que els homes eren massa llestos i els van ennuvolar la vista i van fer desaparèixer la llum del sol com a
càstig. A més, dos bessons heroics, Xbalanqué i Hunahpú, volien
venjar-se dels déus de Xibalbá, que seria el que nosaltres coneixem
com a infern o inframon. Els déus de Xibalbá es van enfadar quan
van ser derrotats, segons expliquen, en un joc contra els bessons.
Llavors, els van fer passar diverses proves aparentment impossibles
de superar, però ells les superen. Xbalanqué i Hunahpú moren i
ressusciten diverses vegades i els déus els demanen que facin el
mateix amb ells. Per desgràcia per als déus de Xibalbá, els
bessons no els van ressuscitar mai. Finalment, Xbalanqué i Hunahpú
es van convertir en el Sol i la Lluna i així van tornar la llum al
món i van recordar els tres déus de l'origen.
D'entrada
veiem, doncs, que partim de teories ben diferents. Per això també
m'he decantat per a aquests tres exemples, ja que em resulten corpus
totalment diferents lligats per un mateix tema. M'han semblat un bon
punt de partida per a l'anàlisi.
He començat amb l'opció Wordlist per veure la freqüència amb què apareixien determinats termes en cada un dels webs. Aquests en són els resultats:
National Geographic
El Gènesi
La teoria Maia
Així, doncs, de seguida es veuen les diferències. He de dir que
aquí m'ha costat una mica saber quina codificació havia de fer
servir, però al final, amb assaig-error, altrament dit, temps i
experiència, més o menys me n'he sortit. També he introduït un
Stoplist ja creat i això també m'ha ajudat a filtrar els resultats
obtinguts.
Observem: mentre que les paraules més usades en la teoria del Big
Bang són “univers, big bang, teoria i radiació”, en els altres
dos webs les més emprades són déu o déus i alguns noms dels déus
maies. També el mot “crear” apareix en aquests dos últims
textos com una de les paraules més freqüents, concretament en la
posició 13 en el web del Gènesi i en la posició 11 en la teoria
maia. En conseqüència, doncs, podem intuir que l'agent creador en
els diversos casos és diferent: déu o la radiació i el Big Bang.
Un cop vist això, he investigat amb l'opció de Concordance. Aquesta
opció ens mostra el context en què apareix un determinat terme. He
volgut veure la diferència d'ús d'algunes paraules en els diversos
webs. Si bé la paraula més usada és “déu” i “déus”, ja m'esperava que en la teoria del Big Bang no hi fos, així que he
agafat la paraula “terra”, que ocupa la tercera posició, per
veure'n el context en cada cas. A partir del que he observat a
Concordance i a Concordance Plot m'he sorprès de veure que dins la
teoria del Big Bang en cap moment no s'utilitza aquesta paraula. En
canvi, en els altres dos textos, sí, molt més en el Gènesi, com
podem veure. Això m'ha fet pensar en l'enfocament en certa manera
antropocèntric que donen els textos del Gènesi i de Popol Vuh per
explicar la creació de l'univers.
De fet, la paraula univers -i no pas terra- és la que apareix al
títol de tots els textos. Per tant, he provat de fer també la
Concordance amb la paraula “univers”. Fent servir l'opció de
File View ens adonem que tant en el Gènesi com al text sobre la
teoria maia l'ús del mot “univers” es redueix pràcticament al
títol. En canvi, com observem a continuació, en trobem una
freqüènia d'ús molt més elevada al text del National Geographic.
Amb els elements observats fins aquí ja en tenim prou per adonar-nos
que una anàlisi lexicomètrica ens pot ser molt útil per determinar
l'enfocament, la ideologia que ens podem esperar d'un text. Se
m'acudeixen moltes ocasions en què es podria fer servir: per
analitzar discursos polítics, per veure l'evolució d'un mateix
escriptor, per determinar la ideologia d'algun diari o revista, per
veure com ha canviat la llengua al llarg del temps, i un llarg
etcètera. Si, com ha estat el meu cas pràctic, mirem de trobar una
resposta a una determinada qüestió, ens pot ser també de gran
ajut. Ben en concret, ens pot ser d'ajut per veure que no ens podem
aferrar al primer resultat que ens ofereixi el nostre cercador. Ens
cal, per contra, ampliar la recerca i contrastar fonts. Internet, ho
sabem, és molt gran, hi cap gairebé de tot: informacions poc
fiables, informacions contradictòries, informacions directament
falses... Per això hem d'estar alerta. Per això és tan important
el nostre esperit crític, la nostra capacitat per filtrar allò que
escollim i allò que donem per bo. Jo ho he practicat també en
aquesta assignatura. I anant ja més enllà de l'anàlisi en concret,
penso que als nostres infants, que tenen tantíssima informació a
l'abast, el que els haurem d'ensenyar és a saber destriar, a saber
ser crítics. Potser caldrà incloure una assignatura al currículum
escolar: Esperit crític i com construir-lo.
Webs emprades per a l'anàlisi:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada