Malgrat que fa dies que m'agradaria trobar una estona per asseure'm, reflexionar i fer una entrada sobre l'assignatura que ens ocupa, al nostre entorn passen fets massa colpidors com per deixar-los de banda. Així, que us deixo amb un bocí dels meus pensaments.
Sòfocles va engendrar el relat d'Antígona debatent-se entre el dret natural i el dret positiu. Espriu la va adaptar en el context de la Guerra civil i altres desgràcies personals. En tots dos casos, es considera el fet de donar la pròpia vida per exculpar la societat o els altres,
I em pregunto... podríem avui escriure encara una nova Antígona? Podria ser Catalunya aquesta Antígona que creu en el dret natural, mentre que l'Estat espanyol amb el 155 encarnaria Creont i el dret positiu?
No pretenc ferir sensibilitats ni ofendre ningú. En la mesura del que ens deixin, siguem éssers lliures, respectuosos i vitals.
I, per acabar, unes notes per la pau. Espero que en gaudiu!
Bona tarda Maria,
ResponEliminaEn primer lloc vull agrair-te l'enllaç al Cant dels Ocells interpretat pel nostre estimat Pau Casals. Un home de pau que també va haver de patir l'exili, com el nostre President, consellers i polítics.
Opino com tu, quan acabarà la tirania de l'estat, la confusió entre lleis i democràcia?. Franco també va fer lleis, que s'havien d'obeir tant sí com no, sota pena de mort o exili. Què ha canviat ara? Quina democràcia és aquesta que no permet el debat, el lliure pensament, la diversitat d'opinions, la crítica...? On es condemna a presó tant sols per pensar (en paraules del propi Llarena) o per cantar, per voler viure en llibertat, en definitiva?.
Tant de bo algun dia totes les persones del món facin seves les paraules de Salvador Espriu: "els homes no poden ser si no són lliures", i s'obrin les presons i puguin tornar els exiliats a la terra que estimen i amb les persones que els estimem.
Una abraçada.
Roser
Bon dia Roser,
EliminaMe n'alegro que t'hagi agradat el vídeo, la música ha estat sempre present en la meva vida, i crec que aquesta és i serà una bona companya en tots els moments de la vida, tant en els dolços i en els que hem de fer front als 155 que ens acaren.
És trist, penso, Maria, que calguin Antígones, avui en dia. (Potser, ara que hi penso, sempre ens han calgut, Antígones, que no deixi d'haver-n'hi,p er fumut que sigui per a elles). Aquella dualitat del "vell ordre" enfrontat a un "nou ordre" em sona a caduc, a passat, a innecessari, molt particularment en uns temps líquids com els que vivim en el que tot conflueix en alguna altra cosa, res roman, res no s'acaba del tot per deixar pas al que segueix.
ResponEliminaM'ha semblat, en tot cas, una magnífica analogia del que està passant a Catalunya. Molt ben vist, Maria.
Gràcies Marc pels teus comentaris, crec que sempre hi haurà Antígones, com també penso que la raó sempre emergirà del llot, que també es pot aplicar a què la ciència s’anteposarà a les idees retrògrades, les quals estan recolzades en les ments d’uns quants vividors
Elimina