diumenge, 22 d’abril del 2018

Sant Jordi

Com tots sabeu, demà és la diada de Sant Jordi, dia de la cultura i l'amor.

Sempre he pensat que és un dia que hauria de ser festiu per gaudir de la cultura en família i amb aquells que més estimem.

Aprofitant l'avinentesa, m'agradaria compartir amb tots vosaltres un fragment dels Premis Gaudí d'enguany. Trenquem una llança a favor de la cultura, el respecte i la dignitat.



Que res no ens aturi fins que no calgui dir mai més NO ÉS AIXÒ, 
sigui el que sigui l'això.

4 comentaris:

  1. Hola Maria,

    La Diada de Sant Jordi també és per a mi una de les diades més estimades de tot el calendari. Amant que sóc de la lectura en tots els seus vessants (novel·la, poesia, assaig, etc.) no hi ha res que m'agradi més que passejar-me entre paradetes i xafardejar, i com no, comprar algun llibre d'aquells que em prometen gaudir d'una bona lectura.
    Voldria compartir amb tu dues de les lectures que he escollit aquest any: la primera és "El gran dia de la senyoreta Pettigrew" de Winifred Watson, del Cercle de Viena. Obra curiosa i divertida d'aquesta escriptora anglesa de principis del segle XX que, malauradament i com moltes dones, va haver de deixar l'escriptura arran de la seva maternitat, i a causa també de l'esclat de la Segona guerra mundial.
    La segona és "Paradisos oceànics" de la nostra escriptora i aventurera Aurora Bertrana, en la versió il·lustrada i comentada que ha fet l'editorial Rata.
    Com pots ben veure, dues joies de la literatura escrites per dones valentes i desacomplexades que van haver de véncer tots els prejudicis de gènere que, a la seva època (i encara ara) n'hi havia.
    Salutacions.

    Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per compartir les teves eleccions literàries. Sonen molt i molt bé. M'ha cridat l'atenció especialment el de W. Watson. Crec que podria empatitzar en més d'una situació com a dona. A veure si quan n'hagis llegit algun, ens en fas la crítica al teu blog!

      Elimina
  2. Le acabo de comentar a una compañera en su blog todo el camino que a nuestra sociedad le queda por recorrer, especialmente a los hombres. Me ha gustado mucho el fragmento. Endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Víctor! Tan de bo de mica en mica tots, tant homes com dones, siguem valents per denunciar totes i cada una de les injustícies i, alhora, lliures per triar el nostre camí. Gràcies pel teu gra de sorra.

      Elimina